Guia pràctica per preparar sortides amb persones amb discapacitat o deteriorament cognitiu

Sortir de casa, passejar pel poble, anar a la platja, visitar un mercat, participar en una festa popular o fer una petita excursió poden semblar activitats quotidianes. Però per a moltes persones amb discapacitat, deteriorament cognitiu, demència o necessitats de suport, aquestes experiències poden ser més complexes del que semblen.

Els espais desconeguts, el soroll, les esperes, els canvis de rutina, la quantitat de gent o la dificultat per comunicar què es necessita poden generar inseguretat, nervis o sobrecàrrega.

Això no vol dir que les sortides no siguin possibles. Vol dir que cal preparar-les millor.

Una sortida ben pensada pot convertir-se en una experiència de benestar, participació, autonomia i connexió amb l’entorn. I, sobretot, pot ajudar la persona i la família a gaudir amb més calma.

1. Escollir bé el lloc

El primer pas és triar un espai adequat a les necessitats de la persona.

No tots els llocs funcionen igual per a tothom. Abans de decidir una sortida, pot ser útil preguntar-nos:

És un lloc tranquil o molt concorregut?

Hi ha zones d’ombra o descans?

Hi ha lavabos a prop?

És fàcil marxar si la persona es cansa?

Hi ha molt soroll?

L’espai és accessible?

La persona coneix el lloc o és completament nou?

A vegades, no cal buscar grans plans. Un passeig curt per un lloc agradable, una plaça coneguda, una visita a un espai natural proper o una estona en una terrassa tranquil·la poden tenir molt més valor que una activitat massa llarga o massa estimulant.

La clau no és fer molt. La clau és fer-ho bé.

2. Triar el millor moment del dia

El moment també importa.

Moltes sortides van millor quan evitem les hores de més gent, més calor o més soroll. Per exemple, pot ser millor anar a la platja a primera hora del matí o al final de la tarda, visitar un mercat abans que estigui molt ple o fer una passejada curta abans de dinar.

També és important tenir en compte l’estat de la persona aquell dia. Si està cansada, nerviosa, amb dolor, desorientada o especialment sensible, potser cal adaptar el pla.

Adaptar no és renunciar. És cuidar.

3. Anticipar què passarà, en el moment adequat

L’anticipació és una eina molt útil, però cal utilitzar-la bé.

Moltes persones se senten més segures quan saben què passarà, on aniran, amb qui estaran i quan tornaran. Aquesta informació pot ajudar a reduir la incertesa i donar més sensació de control.

Ara bé, anticipar no vol dir necessàriament explicar-ho amb molta antelació.

Per a algunes persones, saber massa aviat que hi haurà una sortida pot generar nerviosisme, impaciència, preguntes repetitives, dificultats per gestionar l’espera o més desregulació emocional. En aquests casos, anticipar massa d’hora pot ser contraproduent.

Per això, el més important és conèixer la persona i trobar el moment adequat.

Hi ha persones que necessiten saber-ho el dia abans. Altres, unes hores abans. Altres, just abans de sortir. I algunes poden necessitar una anticipació molt progressiva, amb informació breu i clara, sense donar massa detalls de cop.

Podem utilitzar:

Fotografies del lloc, pictogrames, un calendari visual, una seqüència de passos…

Per exemple:

Primer: sortirem de casa.

Després: anirem en cotxe fins al poble.

Després: farem una passejada curta.

Després: descansarem i beurem aigua.

Finalment: tornarem a casa.

L’objectiu no és avisar com més aviat millor, sinó donar la informació justa, de la manera adequada i en el moment que ajudi més a la persona.

Anticipar bé és observar, adaptar i ajustar.

Aquesta estructura ajuda a reduir la incertesa i dona més sensació de control.

4. Preparar eines de suport

Abans de sortir, pot ser molt útil preparar una bossa o maleta amb recursos bàsics. No cal portar moltes coses, però sí aquelles que poden ajudar de veritat.

Alguns elements útils poden ser: targetes de comunicació, pictogrames de necessitats bàsiques, aigua, auriculars o taps per al soroll, ulleres de sol o gorra, objecte de calma, pilota antiestrès o element sensorial, mocadors, medicació «si precisa», una petita activitat per fer més fàcil l’espera…

Aquesta bossa o maleta no hauria de veure’s com una càrrega, sinó com una eina de seguretat. És millor portar un recurs i no necessitar-lo que trobar-lo a faltar en un moment complicat.

5. Donar opcions senzilles

Sempre que sigui possible, és important permetre que la persona pugui escollir.

No cal fer preguntes molt obertes si això genera confusió. Podem oferir dues opcions clares:

“Vols seure o caminar?”

“Vols anar cap a la plaça o cap al parc?”

“Vols escoltar música o estar en silenci?”

“Vols descansar ara o després?”

“Vols aquesta activitat o aquesta altra?”

Les petites eleccions afavoreixen l’autonomia i la participació. La persona no només acompanya la sortida: també en forma part.

6. Observar senyals de cansament o sobrecàrrega

Durant la sortida, és important observar.

A vegades la persona no pot dir amb paraules que està cansada, nerviosa o saturada, però ho pot mostrar d’altres maneres.

Podem estar atents a senyals com:

• Inquietud.
• Irritabilitat.
• Voler marxar.
• Tapar-se les orelles.
• Caminar d’un costat a l’altre.
• Callar més del que és habitual.
• Plorar
• Negar-se a continuar
• Augment de moviments repetitius
• Canvis en l’expressió facial o corporal

Detectar aquests senyals aviat pot evitar que la situació vagi a més. A vegades, una pausa, una zona tranquil·la, un got d’aigua o reduir el temps de la sortida pot canviar completament l’experiència.

7. Tenir un pla B

Un bon pla sempre hauria d’incloure una alternativa.

Potser el lloc està massa ple. Potser fa massa calor. Potser hi ha una festa amb música molt alta. Potser la persona aquell dia no està receptiva. Potser el transport falla.

Tenir un pla B dona tranquil·litat.

Pot ser:

• Fer una ruta més curta.
• Buscar una zona més tranquil·la
• Fer només una part del pla
• Tornar abans
• Anar a un lloc conegut
• Deixar la sortida per un altre dia

El pla B no és fracassar. És tenir flexibilitat.

8. Respectar el ritme de la persona

Cada persona té el seu ritme.

Algunes necessiten caminar a poc a poc. Altres necessiten parar sovint. Algunes volen observar sense participar gaire. Altres necessiten tocar, olorar, mirar o repetir una acció per sentir-se segures.

No totes les sortides han de semblar-se a les sortides de la resta de persones.

Una sortida inclusiva és aquella que s’adapta a qui la viu.

Potser per a una persona l’èxit és estar deu minuts en una plaça. Per a una altra, entrar en una botiga. Per a una altra, saludar algú. Per a una altra, tolerar un espai nou sense angoixa.

Cada petit pas compta.

9. Evitar la pressió de “que surti perfecte”

Moltes famílies viuen les sortides amb molta pressió. Volen que tot vagi bé, que la persona gaudeixi, que no hi hagi mirades, que no hi hagi crisis, que el pla funcioni.

Però una sortida no ha de ser perfecta per ser valuosa.

Pot haver-hi moments difícils i, tot i així, haver valgut la pena. Potser s’ha descobert un lloc nou. Potser s’ha après què no funciona. Potser s’ha trobat una estratègia útil. Potser la persona només ha gaudit d’un petit moment.

Aquest petit moment també importa.

10. Després de la sortida: revisar i reforçar

Quan la sortida acaba, pot ser útil dedicar uns minuts a revisar l’experiència.

Podem mirar fotos, parlar del que ha agradat, assenyalar pictogrames, guardar un record o fer una petita nota per a la pròxima vegada.

Algunes preguntes útils poden ser:

Què ha anat bé?

Què ha costat més?

Què ha ajudat?

Què podem canviar la propera vegada?

Quin moment ha estat més agradable?

La sortida no només és l’activitat en si. També és aprenentatge per a futures experiències.

Una sortida també pot ser benestar

Preparar una sortida amb una persona amb discapacitat o deteriorament cognitiu no significa omplir-ho tot de normes. Significa crear les condicions perquè la persona pugui sentir-se més segura, compresa i respectada.

L’oci també és salut emocional.

Participar en la comunitat també és benestar.

Sortir de casa també és formar part del món.

I les famílies no haurien de sentir que han de fer-ho soles.

A OLYSSIA creiem que les sortides poden ser molt més que activitats puntuals. Poden ser experiències significatives, espais de connexió, moments de calma, oportunitats d’autonomia i maneres reals de fer comunitat.

Amb una bona preparació, suports adequats i una mirada flexible, moltes sortides poden convertir-se en vivències més tranquil·les, accessibles i plenes de sentit.

Perquè totes les persones tenen dret a gaudir del seu entorn.

I perquè una comunitat inclusiva comença quan pensem en com fer que tothom hi pugui participar.