-
«Cal estimular tot el dia»: el consell que esgota les famílies (i com deixar de sentir culpa)
Si a la teva família hi ha una persona amb discapacitat intel·lectual o dificultats de comunicació, o un familiar gran amb deteriorament cognitiu, segurament has sentit aquesta frase més d’una vegada: «Cal estimular-la tot el dia». Sona responsable. Tanmateix, és un dels consells que genera més culpa i esgotament en les famílies cuidadores. La bona notícia és que no és del tot cert, i entendre per què només és el primer pas. El segon, més difícil, és deixar de sentir que estàs fallant quan no ho compleixes al peu de la lletra. Per què la sobreestimulació no és la resposta Quan cada moment del dia es converteix en una possible…
-
No calen paraules per comunicar-se
Quan pensem en comunicació, acostumem a pensar immediatament en paraules. En preguntes, respostes i converses. Però parlar és només una de les moltes maneres que tenim d’expressar-nos. Una persona que no utilitza el llenguatge oral —o que fa servir molt poques paraules— pot comunicar preferències, necessitats, emocions, rebuig, curiositat, cansament o alegria. Ho fa a través de la mirada, els moviments, l’expressió facial, els sons, la postura corporal, l’apropament a allò que li interessa o l’intent d’allunyar-se del que li genera malestar. El problema no és que no tingui res a dir. El problema apareix quan les persones que l’envoltem no sabem escoltar la seva manera de fer-ho. Un somriure…
-
La sexualitat no caduca: intimitat, desig i drets al llarg de la vida
La sexualitat continua sent un dels aspectes més invisibilitzats en l’atenció a les persones grans i a les persones adultes amb trastorns del neurodesenvolupament. Sovint, la societat actua com si el desig, la necessitat d’afecte, la intimitat o el dret a mantenir relacions desapareguessin amb l’edat, amb un diagnòstic o amb la necessitat de rebre suport. En alguns casos, aquestes persones són tractades com si no tinguessin sexualitat. En d’altres, qualsevol expressió de desig és percebuda amb incomoditat, preocupació o fins i tot com una conducta inadequada. Però la sexualitat forma part de la vida humana i no desapareix perquè una persona envelleixi, tingui una discapacitat, presenti dificultats de comunicació…
-
Burnout en famílies i persones cuidadores: senyals d’alerta i 7 exercicis per començar a cuidar-te
Cuidar una persona que necessita suport pot ser una experiència profundament humana. Pot haver-hi amor, compromís, tendresa i sentit. Però també pot haver-hi cansament, culpa, soledat, frustració i una sensació molt dura: la d’estar sempre disponible. Moltes famílies i persones cuidadores no s’adonen que estan arribant al límit fins que el cos, la ment o les emocions comencen a passar factura. No perquè no vulguin cuidar. No perquè ho facin malament. Sinó perquè cuidar de manera constant, sense descans i sense prou suport, desgasta. A vegades parlem de “burnout de la persona cuidadora” per referir-nos a aquest esgotament físic, emocional i mental que apareix quan la tasca de cuidar es…
També us pot agradar
Consell per a famílies i persones cuidadores: Què fer davant d’una crisis
-
Mini-curs sobre SAAC: què són, quins tipus existeixen i com començar a utilitzar-los
La comunicació no és un luxe. És un dret. Totes les persones necessiten poder expressar què volen, què senten, què els fa mal, què prefereixen, què rebutgen i què necessiten. Però no totes les persones poden fer-ho mitjançant el llenguatge oral, o no sempre poden fer-ho d’una manera clara, ràpida o funcional. Aquí és on entren els SAAC, és a dir, els Sistemes Augmentatius i Alternatius de Comunicació. Aquest mini-curs està pensat per a famílies, professionals, entitats i persones cuidadores que volen entendre què són els SAAC, quines diferències hi ha entre uns sistemes i altres, i com començar a implementar especialment els sistemes basats en pictogrames i el sistema…
-
Quan entro en crisi: consells per ajudar-me a calmar-me
A vegades puc sentir que tot és massa. Massa soroll. Massa gent. Massa preguntes. Massa ràbia. Massa tristesa. Massa nervis. Quan això passa, puc entrar en crisi. Entrar en crisi no vol dir que sigui una mala persona. Vol dir que el meu cos i el meu cap estan saturats. Puc aprendre què m’ajuda. 1. Puc notar els primers senyals Abans d’una crisi, el meu cos pot avisar-me. Per exemple: Quan noto aquests senyals, puc pensar: “Necessito parar.” “Necessito ajuda.” “Necessito un lloc tranquil.” 2. Puc demanar una pausa Demanar una pausa està bé. No és fer res malament. Puc dir: “Necessito descansar.” “Vull estar sol/a.” “Necessito silenci.” “No puc…
-
Consell per a famílies i persones cuidadores: Què fer davant d’una crisis
Què entenem per crisis? Quan parlem de “crisis”, no ens referim a una mala conducta ni a un caprici. Ens referim a un moment en què la persona se sent desbordada i perd, totalment o parcialment, la capacitat de gestionar el que està sentint o el que està passant al seu voltant. Una crisi pot aparèixer de moltes maneres: plors intensos, crits, bloqueig, fugida, agressivitat, autolesions, tirar objectes, negar-se a continuar, quedar-se immòbil o repetir una conducta de manera molt intensa. Sovint, la crisi és la manera que té la persona d’expressar que alguna cosa és massa difícil, massa dolorosa, massa confusa o massa estimulant en aquell moment. Quan una…
-
Com acompanyar una persona amb deteriorament cognitiu sense corregir-la constantment
Acompanyar una persona amb deteriorament cognitiu no sempre vol dir corregir-la. De vegades, el més important no és tenir raó, sinó cuidar el vincle. Validar les seves emocions, orientar amb calma i respondre amb respecte pot ajudar a reduir l’angoixa, evitar discussions innecessàries i protegir la seva dignitat.
-
Guia pràctica per preparar sortides amb persones amb discapacitat o deteriorament cognitiu
Sortir de casa, passejar pel poble, anar a la platja, visitar un mercat, participar en una festa popular o fer una petita excursió poden semblar activitats quotidianes. Però per a moltes persones amb discapacitat, deteriorament cognitiu, demència o necessitats de suport, aquestes experiències poden ser més complexes del que semblen. Els espais desconeguts, el soroll, les esperes, els canvis de rutina, la quantitat de gent o la dificultat per comunicar què es necessita poden generar inseguretat, nervis o sobrecàrrega. Això no vol dir que les sortides no siguin possibles. Vol dir que cal preparar-les millor. Una sortida ben pensada pot convertir-se en una experiència de benestar, participació, autonomia i connexió…
-
OLYSSIA: benestar, oci i vida comunitària a l’Alt Empordà
OLYSSIA neix a l’Alt Empordà com una proposta de benestar i oci inclusiu per a persones amb discapacitat, persones grans i famílies cuidadores. A través d’activitats significatives, maletes de recursos adaptats i col·laboració amb municipis i entitats, vol crear experiències accessibles, humanes i plenes de sentit.
També us pot agradar
Neix OLYSSIA: benestar inclusiu per a un territori que cuida
-
Neix OLYSSIA: benestar inclusiu per a un territori que cuida
Els primers passos En aquesta primera etapa, OLYSSIA començarà a caminar a poc a poc, però amb una direcció clara. Els primers passos seran presentar el projecte a entitats socials, ajuntaments, famílies i agents del territori per donar a conèixer la proposta i explorar possibles col·laboracions. També es començaran a dissenyar activitats pilot, materials visuals, maletes de benestar, recursos d’accessibilitat cognitiva i propostes adaptades a les necessitats reals de cada persona i grup. L’objectiu inicial és escoltar el territori, detectar necessitats, crear aliances i oferir activitats que realment aportin valor: no només ocupació del temps, sinó benestar, vincle, autonomia, participació i dignitat. Un projecte amb mirada de futur OLYSSIA neix…
També us pot agradar
OLYSSIA: benestar, oci i vida comunitària a l’Alt Empordà
