-
«Cal estimular tot el dia»: el consell que esgota les famílies (i com deixar de sentir culpa)
Si a la teva família hi ha una persona amb discapacitat intel·lectual o dificultats de comunicació, o un familiar gran amb deteriorament cognitiu, segurament has sentit aquesta frase més d’una vegada: «Cal estimular-la tot el dia». Sona responsable. Tanmateix, és un dels consells que genera més culpa i esgotament en les famílies cuidadores. La bona notícia és que no és del tot cert, i entendre per què només és el primer pas. El segon, més difícil, és deixar de sentir que estàs fallant quan no ho compleixes al peu de la lletra. Per què la sobreestimulació no és la resposta Quan cada moment del dia es converteix en una possible…
-
No calen paraules per comunicar-se
Quan pensem en comunicació, acostumem a pensar immediatament en paraules. En preguntes, respostes i converses. Però parlar és només una de les moltes maneres que tenim d’expressar-nos. Una persona que no utilitza el llenguatge oral —o que fa servir molt poques paraules— pot comunicar preferències, necessitats, emocions, rebuig, curiositat, cansament o alegria. Ho fa a través de la mirada, els moviments, l’expressió facial, els sons, la postura corporal, l’apropament a allò que li interessa o l’intent d’allunyar-se del que li genera malestar. El problema no és que no tingui res a dir. El problema apareix quan les persones que l’envoltem no sabem escoltar la seva manera de fer-ho. Un somriure…
-
La sexualitat no caduca: intimitat, desig i drets al llarg de la vida
La sexualitat continua sent un dels aspectes més invisibilitzats en l’atenció a les persones grans i a les persones adultes amb trastorns del neurodesenvolupament. Sovint, la societat actua com si el desig, la necessitat d’afecte, la intimitat o el dret a mantenir relacions desapareguessin amb l’edat, amb un diagnòstic o amb la necessitat de rebre suport. En alguns casos, aquestes persones són tractades com si no tinguessin sexualitat. En d’altres, qualsevol expressió de desig és percebuda amb incomoditat, preocupació o fins i tot com una conducta inadequada. Però la sexualitat forma part de la vida humana i no desapareix perquè una persona envelleixi, tingui una discapacitat, presenti dificultats de comunicació…
-
Burnout en famílies i persones cuidadores: senyals d’alerta i 7 exercicis per començar a cuidar-te
Cuidar una persona que necessita suport pot ser una experiència profundament humana. Pot haver-hi amor, compromís, tendresa i sentit. Però també pot haver-hi cansament, culpa, soledat, frustració i una sensació molt dura: la d’estar sempre disponible. Moltes famílies i persones cuidadores no s’adonen que estan arribant al límit fins que el cos, la ment o les emocions comencen a passar factura. No perquè no vulguin cuidar. No perquè ho facin malament. Sinó perquè cuidar de manera constant, sense descans i sense prou suport, desgasta. A vegades parlem de “burnout de la persona cuidadora” per referir-nos a aquest esgotament físic, emocional i mental que apareix quan la tasca de cuidar es…
També us pot agradar
Consell per a famílies i persones cuidadores: Què fer davant d’una crisis
