La sexualitat continua sent un dels aspectes més invisibilitzats en l’atenció a les persones grans i a les persones adultes amb trastorns del neurodesenvolupament. Sovint, la societat actua com si el desig, la necessitat d’afecte, la intimitat o el dret a mantenir relacions desapareguessin amb l’edat, amb un diagnòstic o amb la necessitat de rebre suport. En alguns casos, aquestes persones són tractades com si no tinguessin sexualitat. En d’altres, qualsevol expressió de desig és percebuda amb incomoditat, preocupació o fins i tot com una conducta inadequada. Però la sexualitat forma part de la vida humana i no desapareix perquè una persona envelleixi, tingui una discapacitat, presenti dificultats de comunicació…